Un somni telemàtic

Un somni telemàtic.

No sé com enfocar aquest escrit. Podria inventar-me un conte sobre una vegada que vaig somià... podria explicar coses que es fan o es podrien fer telemàticament. Podria inventar... Però crec que he de fer una reflexió sobre què m’agradaria a mi.
Realment, quan penso en aquest món en el que ens estem sumint, us dic la veritat, no m’agrada.
No m’agrada escriure els meus pensaments perquè tothom els pugui llegir,.
No m’agrada haver-me de conectar cada nit per saber el programa del curset que estic fent.
No m’agrada enviar la resposta d’una activitat per email.
No m’agrada donar el meu correu en lloc del meu telèfon.
No m’agrada perdre quatre hores en entrar en un bloc per llegir el que s’ha penjat.
No m’agrada obrir els correus de frases o pensaments, o noticies que corren per internet.
No m’agrada seure davant de l’ordinador, buscar, buscar i buscar i tancar l’ordinador sense treure cap profit.

M’agrada parlar per telèfon, m’agrada escriure cartes, m’agrada anar a un curset i recollir els apunts, m’agrada buscar la informació en un llibre, m’agrada el contacte amb el paper.

Si penso tot això. COM PUC TENIR UN SOMNI TELEMÀTIC?

Victòria