Un somni telemàtic.
No sé com enfocar aquest escrit. Podria inventar-me un conte sobre una vegada que vaig somià... podria explicar coses que es fan o es podrien fer telemàticament. Podria inventar... Però crec que he de fer una reflexió sobre què m’agradaria a mi.
Realment, quan penso en aquest món en el que ens estem sumint, us dic la veritat, no m’agrada.
No m’agrada escriure els meus pensaments perquè tothom els pugui llegir,.
No m’agrada haver-me de conectar cada nit per saber el programa del curset que estic fent.
No m’agrada enviar la resposta d’una activitat per email.
No m’agrada donar el meu correu en lloc del meu telèfon.
No m’agrada perdre quatre hores en entrar en un bloc per llegir el que s’ha penjat.
No m’agrada obrir els correus de frases o pensaments, o noticies que corren per internet.
No m’agrada seure davant de l’ordinador, buscar, buscar i buscar i tancar l’ordinador sense treure cap profit.
M’agrada parlar per telèfon, m’agrada escriure cartes, m’agrada anar a un curset i recollir els apunts, m’agrada buscar la informació en un llibre, m’agrada el contacte amb el paper.
Si penso tot això. COM PUC TENIR UN SOMNI TELEMÀTIC?
Victòria
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Bé, crec què he exagerat una mica, el cas és que estic aqui intentant entendre tot això,però,no vull enganxar-me eh?.
ResponderEliminarHi ha dies que ho veus tot més negre.
Veig que la teva competència comunicativa es queda una mica en les beceroles, més que res perquè et sembla que l’ús de les TIC et compromet a explicar els teus sentiments i comunicar-los. Això és simplement el dret a la intimitat.
ResponderEliminarDius que no t’agrada exposar el que penses i ho estàs fent amb les teves aportacions. Evidentment, la carta física – amb paper i sobre – és molt més personal i voluntària, i la trucada telefònica, exactament igual.
Però estic segur que deus obrir la bústia de casa teva cada dia i que, si ets conscient que fas servir el contestador automàtic del telèfon, l’escoltes en arribar a casa.
Les TIC són per això, per a la informació i la comunicació. Dependrà de la teva ànsia per informar i/o comunicar, les faràs servir més o menys estona.
A l’escola però, no ens podem quedar a banda de l’ús d’aquestes eines. No cal entrar en fòrums socials tipus facebook ni en xats, però són eines que els docents hem de conèixer per poder entendre com poden aprendre els nostres alumnes, i si realment poden servir per aprendre, se’ns obre una nova possibilitat. Si, a més, se senten protagonistes i actors-gestors dels seus aprenentatges, ganga. Ja tenim una escola que no tan sols transmet coneixement, sinó que desenvolupa les capacitats (també en podem dir competències) dels nostres nens i nenes.
Accepto i agraeixo que facis els deures amb tanta devoció així com que et posis al corrent de com funciona tot malgrat l’”obligació” d’obrir el correu cada dia i consultar webs per saber què farem l’endemà. Gràcies per fer-ho. Però entenc que tard o d’hora t’hi enganxaràs. Donem temps al temps.
Au, gràcies
Miquel